El 25 de maig es celebren les eleccions europees. A
Espanya hem d’escollir 54 persones que aniran a treballar a Estrasburg i Brussel·les,
per legislar per als 28 països de la Unió, dins de les competències que els hi
són pròpies i, sobretot, “les que els hi deixen”.L'executiu d'aquesta Unió dirigeix i governa en tots aquests països molt més que els governs de cada un d'ells. I sobretot, qui més mana és la Troika, els gestors de la gran banca europea als quals, dit de passada, no triem directament, i als quals tots els governs "estan obligats" a obeir i baixar-se els pantalons.
Aquest "tinglado", el de la Unió Europea, molt
poca gent coneix bé com funciona, tot i que la majoria de la ciutadania els situa
o assenyala com el responsables de les nostres pèrdues de drets laborals, retallades
de salaris i pensions, retallades en serveis públics, sobretot socials, i
l'empobriment accelerat de la població. Qüestió aquesta que es ve fent amb els
vots de la majoria de les dues grans forces majoritàries: la democràcia
cristiana (on s'enquadra el PP) i la socialdemocràcia (on hi ha el PSOE), que
compten amb l'aplaudiment d'altres petits partits i........ l'oposició d'una
fins ara minoria.
Doncs bé, tot i que moltes de les nostres desgràcies
depenen de Brussel·les, les eleccions al parlament Europeu passen fins ara per
un gran desconeixement, una gran indiferència i falta de participació. A
primers de maig, una enquesta ens deia que només el 17% d'espanyols i espanyoles
sabia la data electoral. I altres enquestes sobre intenció de vot, ens diuen que
a penes el 40% aniria a votar. Quan més del 90% criden contra els banquers
d'Europa i la Troika, que ens estan espoliant i empobrint fins a límits que ens
situen als anys seixanta. Quan la immensa majoria ja ha descobert amb ira
l'estafa de la moneda única que ens ha empobrit. Quan ja la majoria culpa
Europa dels 6 milions d'aturats i dels centenars de milers de joves talents
emigrats per malviure. Quan hem sortit en massa a reclamar als nostres governs
"titelles" el dret als serveis públics; com l'educació i la sanitat,
que són retallats contínuament per "mandat d'Europa". Quan han sorgit
moviments com el 15 M i s’han fet les marxes del 22M, s'han creat plataformes
d'afectats pels Desnonaments i d'aturats i fins i tot han aparegut nous partits
sortits d'aquests moviments.
Tot això ha provocat que en l'última enquesta del CIS, la
intenció directa de vot era només el 11% per al PP i sobre el 10% per al PSOE, tot
i que finalment “el cuinat" de l’enquesta li adjudica el 31% al primer i
dos punts menys al PSOE.
Admetent aquesta "multiplicació culinària", i tenint
en compte que aquestes dades es fan sobre una participació del 40%, podríem
deduir que només un 25-30 % del cens votaria a aquests dos partits. En canvi, la
comparació, és considerable respecte a les últimes eleccions generals on tots
dos van aconseguir el 80 % dels vots.
La conclusió és fàcil: una gran majoria de ciutadans i
ciutadanes no vol votar aquests dos partits. Llavors, per què no es voten
altres opcions (crec que es presenten 35 llistes), fonamentalment a aquells que
pensen combatre les actuals polítiques aplicades per aquests dos impresentables.
Si aquest 70-75% de possibles votants, fastiguejats del
bipartidisme còmplice i responsable de l’actual sistema, que rebutja i no
escolta el 90 % de la població, concentressin els seus vots en fins a 3 o 4
diferents opcions, matemàticament deixarien al bipartidisme en clara minoria.
I si això passa també en altres països de la Unió (cosa
que les enquestes ja atribueixen) es produiria un canvi de poder al parlament
Europeu que podria influir en el canvi de polítiques actuals i en una Europa
més social, que influeixi posteriorment en les composicions dels governs dels
estats que composen aquesta Unió que majoritàriament governa en contra dels
seus ciutadans i ciutadanes.
Això només requereix el petit esforç!
Cal posar-se les piles, informar-se i informar al nostre
entorn. I caminar, continuar uns metres, tan sols uns metres, fins al nostre
col·legi electoral per introduir una papereta; res comparable amb el treball de
manifestar-se contínuament, de participar en actes de denúncia, de cridar i
escriure contra els abusos i atropellaments del sistema, tant sols caminar fins
el nostre col·legi electoral,....... i votar per la nostra dignitat i els
nostres drets.
Si, no seguim els "suggeriments" de les
enquestes, no fem aquest petit esforç, ens quedem el 25M a casa i deixem que
les coses a Europa segueixin com estan, no canviarà res. Això sí, sempre podrem
criticar i manifestar la nostra opinió al voltant d’unes birres, fins i tot expressar-ho
de manera agressiva,...... tot i que ja sabem que això no resulta molt efectiu,
i no ajuda a que les coses canvien.
Ep! i recorda,....... els partits xenòfobs, populistes
i/o feixistes no són, ni seran mai, una alternativa, no ens passem de
frenada.
