6 de desembre, alguna cosa a celebrar?

Si l'actual Constitució ja no es compleix, si els poders públics no garanteixen els drets que proclama, i si presumptes  demòcrates, traint al Congrés de Diputats i a la Ciutadania, són capaços de canviar-la al seu gust, és clar que aquí fa falta ja una altra Constitució.

L'any passat, per aquestes mateixes dates, reflexionava en veu alta i pensava "si l'actual Constitució no es compleix, si Catalunya i els catalans no ens sentim gens còmodes, caldria reformar-la?". I concloïa, segur que sí ..... però és una il·lusió que, pràcticament, és impossible que es faci.

Però, ves per on, amb nocturnitat i traïdoria, el que semblava gairebé impossible, és a dir, la reforma de la constitució, entre Zapatero i Rajoy van i la porten a terme, mitjançant un ràpid acord telefònic de 15 minuts (segons va comentar aquest últim en el marc pre-electoral amb Rubalcaba). Això sí, no va ser per millorar-la ni actualitzar-la, no va ser per garantir els incomplerts drets a l'habitatge o la feina, ni per facilitar la més que necessària reforma de la llei electoral, no. Va ser simplement per agenollar-se una vegada més davant els mercats i sense poder consultar un parlament “ja dissolt”; i el que, per mi és molt més greu, sense voler consultar a la ciutadania en referèndum, directament la van canviar sense més.

Que la constitució no es compleix és una evidència innecessària de demostrar. Són tants els articles incomplerts, tants els drets no garantits, tants els pactes ocults, que ja es fa molt difícil celebrar coherentment alguna cosa cada 6 de desembre. M'ho recorda molt gràficament la lectura d’alguns articles del text constitucional i la premsa en general, quan expliciten que l'article 47 recull "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat", l'article 35 "Tots els espanyols té el deure de treballar i el dret al treball ", l'article 65 "El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i distribueix lliurement la mateixa", o l'article 128 "Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general". I, paral·lelament ens recorden, a tall d'exemple, els 175 desnonaments al dia a Espanya (més de 600.000 l'any), els 5.000.000 de persones aturades, el recent cas "Urdangarin" o els 20.000 milions d'euros facilitats per al rescat de les entitats financeres.

Pot semblar fort això del “nou procés constituent”, però ja són moltes les veus que oberta o solapadament, advoquen perquè es comenci ja el debat per a l'establiment d'un nou procés que culmini amb l'elaboració i ratificació popular d'una Nova Constitució .

Cal impulsar una nova assemblea constituent que, després del corresponent debat als carrers, les places, fòrums, pobles i ciutats i també al Parlament, ens porti a l'elaboració d'una nova Constitució Espanyola.

A les xarxes socials ja hi ha més d'una iniciativa en marxa en aquesta línia, hi ha grups treballant, ho han dit tècnics, polítics, professors i economistes com Juan Torres, Vicenç Navarro, Gaspar Llamazares, Nacho Dueñas, entre d’altres, i desenes de grups de treball entre les i els indignats del 15-M.

Avui més que mai, és el millor moment per començar. Prou de preses de pèl.  Prou de pactes bipartidistes per repartir sempre el pastís i empènyer a la resta fora de l'hemicicle ... Perquè Una altra Democràcia és possible (i necessària) i Una altra Constitució Espanyola, també.