"El negoci armamentístic"

Santander, i BBVA, top deu en inversió a la industria militar

El Centre d'Estudis per la Pau Delàs ha elaborat un informe que analitza les vinculacions de la banca amb la indústria armamentística a l'Estat espanyol. Banca Cívica i KutxaBank es troben en el top deu.

Banca Cívica, tot i ser una entitat menor pel que fa a envergadura financera, s'ha guanyat a pols entrar en el selecte grup dels cinc bancs que més diners inverteixen en armament a l'Estat espanyol. La macabra llista torna a estar liderada pel BBVA, un banc que, segons l'últim informe del Centre d'Estudis per la Pau Delàs, ha invertit 1.824 milions d'euros en el sector. El segueix la pista el Banc Santander, amb 1.020 milions. La participació de KutxaBank a l'empresa CAF, per valor de 9,3 milions d'euros, l'ha fet pujar fins al novè lloc.

Entre BBVA i Santander copen el 89% del finançament de la indústria armamentística. No obstant això l'entramat mitjançant el qual Banca Cívica participa, inverteix i col·labora amb empreses vinculades a l'armament és un dels més complexos. A més, la fracció armamentística que correspon únicament a Caja Navarra (al marge dels seus socis) té una estreta vinculació amb Israel.

Segons va explicar Jordi Calvo, del Centre Delàs Per la Pau, la forma en què la banca intervé en l'entramat armamentístic és tan complexa com variada. Un banc pot posseir accions en empreses d'armament o simplement finançar-les. Si empra alguna d'aquestes dues vies, es pot seguir la pista de quina entitat inverteix en quina empresa. Però no és sempre tan fàcil.

Hi ha fórmules més subtils de sumar-se al pastís del negoci de la guerra, com ajudar a col·locar emissions de bons i pagarés o, fins i tot, oferir als clients de cada banc que posin diners en determinats fons d'inversió que inclouen a empreses d'aquest tipus. A més, hi ha una via encara més opaca, que és el finançament de les transaccions d'armament d'un país a un altre. Normalment, les compres d'armes entre països es fan en quantitats econòmiques molt voluminoses. Això provoca que s'hagin de pagar a terminis i aquí és on intervenen els bancs, oferint cobertura. La dificultat per indagar en aquest entramat de transaccions és que només hi ha un país al món on es facin públiques aquestes operacions i qui les finança. Aquest país és Itàlia i, entre les empreses que financen la compravenda d'armes italianes, figura el BBVA. Cal apuntar aquí que Roma ha venut armes per valor de 16.000 milions en l'última dècada.

A causa d'aquesta complexitat, el centre Delàs explica que l'informe no és complet. Bàsicament, afirmen que “no estan tots els que són, però que són tots els que hi són”. A més de les entitats del macabre top deu, l'informe apunta a altres 50 entitats amb ramificacions dins de l'entramat de la indústria militar. Segons Calvo: “És suficient que un banc aparegui a la llista com perquè els clients es replantegin on volen deixar els seus estalvis”.

Contràriament al que es ven a les pel·lícules, el gruix de la indústria armamentística es mou dins el mercat legal. Les principals empreses d'armament, com Boeing o la Lockheed Martin, no armen guerrilles, sinó que equipen exèrcits. I el mercat està en auge. El Centre Delàs ha investigat la producció d'armes a l'Estat espanyol des de fa deu anys i la despesa en armament ha passat de mil milions a 4.000.

KutxaBank i el problema CAF

L'empresa CAF es troba a Guipúscoa i els seus orígens es remunten a 1860. El seu negoci principal es troba en la fabricació de trens i de vagons. No obstant això, un 5% de la seva producció té una finalitat militar, segons el Centre Delàs. En concret, es dedicaria a realitzar blindatges per a carros de combat. La postura de Calvo a això és contundent: “Si és només un 5% costa menys eradicar-lo. Mentre tingui aquest tumor, considerarem a CAF dins de les empreses que tenen armament i els bancs que la financen seguiran a la llista”. La Kutxa té el 27,52% de les accions de CAF, la BBK, el 5,81% i la Vital posseeix el 1,65%. La valorització segons vendes d'aquestes accions és de 9,39 milions d'euros, el que els col·loca en novena posició del rànquing.

L'entramat Banca Cívica

En total, Banca Cívica té invertits 34.257.540 euros en empreses armamentístiques. A través de Cajasol (i la seva filial Carisa) participa també de CAF, però aquesta és gairebé la menor de les seves inversions (valorada en 978.269 euros). Cajasol en solitari participa també en Alestis que es dedica a la fabricació de components en fibra de carboni per a l'avió militar A400M.

El gruix de la implicació militar de Banca Cívica es produeix a través de Tecnobit on Caja Navarra controla un terç de les accions (i Caja Burgos altre 6%). La producció militar de Tecnobit no és residual, com en CAF, sinó que el 85% del seu treball està destinada a l'armament. L'empresa es dedica a plataformes i sistemes d'armament i protecció, així com a desenvolupar sistemes de combat i comunicacions tàctiques. En concret, Tecnobit és l'empresa encarregada de col·locar les llançadores de la petites ales dels helicòpters Tiger europeus. Aquestes llançadores estan fetes a mida per instal·lar míssils de fabricació israeliana en el nou helicòpter (de la mateixa manera que l'Apache americà porta míssils Hellfire). Així mateix, fabrica zepelins de vigilància en un projecte conjunt amb Aerostar. La part de Tecnobit que pertany a Banca Cívica supera els 20 milions d'euros en valor de mercat.

La segona inversió, per importància, és la de Amper a través de Cajasol i Caja Burgos. Aquesta empresa desenvolupa equips electrònics i sistemes de comunicació per a Defensa. En concret, la seva especialitat són les radiocomunicacions militars, a més de sistemes de protecció d'infraestructures i control de fronteres. Les accions de Banca Cívica en Amper estan valorades en més de quatre milions d'euros.

D'altra banda, Aciturri es dedica al disseny de motors i parts dels programes Eurofighter o l'EFA 2000D. Quant a Aernnova, només el 10% de la producció és militar. Tot i així, assorteix de materials necessaris per a la fabricació de les ales i les hèlixs de l'avió A400M.

Font: Centre d’Estudis per la Pau Delàs