Tots a la presó!

Entre el relatiu positivisme de Rousseau i la tètrica visió de Plauto i Hobbes, afirmant que "l'home és un llop per a l'home", hauria d'haver-se trobat l'equilibri per definir-nos com a éssers socials. La veritat és que l'home, en l'exercici del poder, es deixa temptar - massa sovint - pels pecats capitals: la supèrbia i l'avarícia. Si el primer és pervers, el segon - mogut per la voracitat dels mercats - és un càncer que està corcant, cada dia més, els nostres fonaments morals.

L’eclosió dels casos de corrupció ha posat sobre la taula les connivències d'un saqueig que, de nord a sud i d'est a oest, esquitxa totes les institucions. La complaença de la magistratura amb el poder, la lentitud de la justícia, les vergonyes polítiques i econòmiques que van perpetuar la Transició i que van alimentar el totxo, i la falta d'ètica pública, són els tumors d'una democràcia en revisió.

Els casos Barcenas, Neos, Palau, Pokémon, Palma Arena, ERE’s d’Andalusia, Malaia, Campeón, Pretòria, ITV’s, Treball, Naseiro, Gürtel, Trajes, Brugal, Minutas i la Màfia Rusa a Lloret són, entre d'altres, l’exemple d'una democràcia que ha fet fallida i que cal urgentment refundar.

Una democràcia que l’han segrestat, que ha quedat reduïda a un bipartidisme asfixiant, a permetre que el poble voti cada quatre anys, que titlla als manifestants i les protestes com agitadors professionals i delinqüents, als mitjans de comunicació d'elements conspiradors, als grans debats de País com un dilema entre “galgos i podencos”  i que permet que el President del Govern faci rodes de premsa a través d'una tele i sense permetre preguntes.

Una democràcia que no permet debatre iniciatives legislatives populars al Congrés sumant els vots del partits majoritaris,  que rescata bancs i permet que els seus ciutadans i ciutadanes es llencin per la finestra davant d'un desnonament, una democràcia amb gairebé set milions d'aturats, que criminalitza als sindicats i als sindicalistes; en fi.......... “una merda”, per la qual molts i molts homes i dones van donar la vida i que, posteriorment, uns quants (no tots) han segrestat, s’han aprofitat i han fet de la política el seu “modus vivendi” un “modus vivendi” i un sistema que cal REFUNDAR D’IMMEDIAT si no volem perdre-ho tot.

Cal limitar les legislatures i els càrrecs dels polítics, els salaris, els càrrecs de lliure designació, els mandats, canviar la Llei electoral, la Constitució i, sobretot, fotre fora als xoriços, als corruptes, als vividors i a tots aquells i aquelles que directa o indirectament han permès que els seus dirigents i els seus partits hagin fotut la mà a la caixa (no val allò de que jo no sabia res, però votava). Tots “al carrer”,........ marxin, però abans, demanin perdó als ciutadans i ciutadanes d'aquest País que han cregut en un sistema democràtic que vosaltres us heu passat pel forro. Però, sobretot, recordeu que hi ha moltes, moltíssimes persones honrades que es dediquen a la política per ideologia i convicció i que vostès han menyspreat i sobretot els han perjudicat.  Marxeu, però no a cap consell d'administració, no com assessors, no com a directius, MARXEU a la Model, Alcalá Meco, Alcalá de Guadaira o a Can Brians, m’és igual, però MARXEU. Teniu les mans tacades de sang, de tots aquells i aquelles persones que van lluitar per una democràcia que no es trobés al cap d'uns anys  “sense sorra sota les llambordes”.