El 26 d'abril de 1937, la Legió Còndor –aviació alemanya que va ajudar a les tropes franquistes a enderrocar al legítim Govern Republicà - va bombardejar la ciutat de Guernica, acabant amb la vida de no pocs dels seus habitants i reduint-la a enderrocs. Avui, 75 anys després d'aquell fet tan horrorós, els hereus del franquisme –que mai ho han condemnat i no per això han estat il·legalitzats- “bombardegen” despietadament a la majoria de la població de tot l'Estat.
En aquesta ocasió, els “bombardejos” els realitzen amb “bombes” més silencioses -però altament destructives-, emparats en una “majoria absoluta” aconseguida amb un escàs suport de la població electoral en les últimes eleccions [1].
Les destructives bombes, llançades des dels seus “democràtics” bombarders, es diuen: Reforma Laboral -únicament favorable als grans capitalistes-, dràstiques retallades en sanitat, ensenyament…, i privatitzacions a preus de ganga; una notable i perillosa reculada, sens dubte, en les conquestes adquirides per la classe obrera durant tants anys de lluita.
Si la unitat dels revolucionaris és imprescindible –i a dia d'avui és una quimera-, urgeix també la ràpida recuperació de la memòria. El cubà Armando Enrique Hart Dávalos, molt encertadament va dir que “cal indagar en els orígens; un oblit o desconeixement significa un buit en la memòria històrica, i un poble que perd la memòria és com un poble sumit en les tenebres”. No s'ha de permetre que els hereus del franquisme i els seus lacais “passin pàgina” (que és el que pretenen), sense que aquesta sigui llegida en veu alta i sense censura pel poble.
Només recordant al feixisme d'ahir es podrà enfrontar al d'avui i al de demà, amb probabilitats d'èxit. Una tasca complicada –encara que possible- perquè avui, encara, Franco resideix en la “democràcia espanyola”.
Nota:
[1] En les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, el cens electoral va ser de 35.779.208 individus. Els hereus del franquisme –el PP- van obtenir 10.830.693 vots; és a dir, 24.948.515 persones no els van votar, ja que van triar altres opcions: l'abstenció, el vot en blanc, el nul o simplement van votar a altres partits. Aquesta dada tan significativa no els impedeix repetir, fins a la sacietat, que Mariano Rajoy és “el president de tots els espanyols”, que “governen perquè el poble així ho ha volgut”. Fins i tot, sumant-los els vots del PSOE -7.003.511-, l'altre partit amb el qual s'alterna en el poder, no superen el 31% de la població de tot l'Estat. Com es pot observar, una àmplia majoria se sotmet als dictats de la minoria; i a això li diuen democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada