Qui són els lladres?

Treure d'un supermercat nou carros de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat, sense passar per caixa, per donar-li als qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb els camperols locals...... queda impune davant la Llei.

Aquesta és la conclusió que podem treure després de l'acció duta a terme pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), el passat dimarts dia 7 d’agost quan van entrar a dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics i van sortir per la porta sense pagar, lliurant posteriorment els aliments a col·lectius necessitats.

Després d'aquesta acció, el ministre d'interior Jorge Fernández Díaz va donar ordre de "busca i captura" per als sindicalistes que la van dur a terme, afirmant que "tots som conscients que la gent ho està passant malament, però el fi no justifica els mitjans". Encara que per a Fernández Díaz sí hi ha mitjans que són justificats per determinats fins. Els sindicalistes del SAT no poden treure aliments d'un supermercat per donar-los als qui més ho necessiten, però el govern del PP sí que pot retallar la prestació d'ocupació, el salari dels funcionaris, pujar l'IVA, etc., etc........ amb "l’hipotètic" fi de "treure'ns de la crisi". És clar que el que val per a uns, no val per a altres.

Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van dur a terme aquesta acció per, entre d'altres raons, "sostracció de menjar"; però aquí cal preguntar-nos: "Qui són els lladres?".

Els supermercats al llarg de les últimes dècades han generalitzat un model de producció, distribució i consum d'aliments que ha tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets laborals i el medi ambient. Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d'aquestes pràctiques a l'Estat espanyol, a l'encapçalar el rànquing de les grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Tots dos supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d'aliments, segons dades del 2007.

A l'Estat espanyol tan sols set cadenes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d'Eroski, Alcampo, El Corte Inglés i les dues principals centrals de compra majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Guissona,.....) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol,....). Mai el mercat de la distribució d'aliments havia estat en tan poques mans. El que fa que es  proporcioni a aquestes empreses un enorme poder a l'hora de decidir què mengem, quin preu paguem per allò que consumim i com es produeix.

Així mateix, els supermercats determinen un model d'agricultura i de pagesia on les produccions familiars i ha petita escala no tenen cabuda, promovent un model d'agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que cultiven. Els preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins per onze en destí, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats. Actualment, a l'Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és pagesa.

El model de distribució comercial dels supermercats comporta també conseqüències negatives per als qui formen part de la seva plantilla laboral. Els treballadors d'aquests centres estan sotmesos a una estricta organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d'esgotament, estrès i malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els treballadors serioses dificultats per conciliar la seva vida laboral amb la social i familiar.

Tot i que Mercadona s’esforça per donar una imatge d'empresa familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball abusives i practica una política de gestió de la mà d'obra que es basa en el manteniment d'una pressió constant als treballadors per assegurar el seu rendiment. A l'Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra una empresa de gran distribució va ser la mantinguda el 2006 pels treballadors de Mercadona al Centre Logístic de Sant Sadurní d'Anoia. A més, Mercadona ha tingut diverses sentències contràries per acomiadaments improcedents i assetjament a la feina, durant els últims anys.

Avui qui hauria de donar explicacions davant els jutges no són els sindicalistes del SAT, amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona, que li han permès obtenir una de les principals fortunes del país, i de passada per donar explicacions dels foscos fils que mou darrera bambalines a la política valenciana.

L'acció duta a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però si tenim en compte el context de crisi aguda en què ens han posat, segurament, segur que és del tot legítima. Mentre que precaritzar les condicions laborals, encasquetar al personal les preferents, anar a Marbella “per treball”, retallar el sou als funcionaris, no pagar el que es deu, etc. pot ser, total i lamentablement legal, però segur que no té res de legítim.

D’aquí que cada vegada són més les persones conscients de que l’actual situació forma part d’un pla d’involució en drets democràtics, socials, laborals i de l’estat del benestar, i que davant la legitimitat i el suport a aquestes mobilitzacions, l'única opció del poder sigui la repressió i la criminalització.

Solidaritat i lluita.