Vergonya aliena!

La crisi econòmica de 2008-2012, juntament amb la bombolla immobiliària a Espanya, han provocat i provoquen un important augment en els desnonaments de propietaris d'habitatges que no poden pagar les altes quotes de les hipoteques signades amb els bancs. Davant aquesta realitat, que deixa a nombroses famílies i ciutadans al carrer, sense habitatge i amb deutes molt importants, sorgeixen propostes des de diferents organitzacions per modificar la llei hipotecària.

La proposta màxima de reforma és l'obligatorietat per a l'entitat bancària d'acceptar la dació en pagament, que és el lliurament del pis com cancel·lació total del deute.

La institució de l’abús de dret, recollida en l’article 7 del Codi Civil, permet rebutjar l’exercici d’un dret perfectament legal quan sobrepassi manifestament els seus límits. En aquest sentit, malgrat que una sentència judicial de gener de 2011 considera suficient el lliurament del pis per saldar el deute, els partits majoritaris espanyols han rebutjat qualsevol modificació legal.

Així, el febrer de 2011, els grups parlamentaris de PSOE i PP van confirmar en el Ple del Congrés dels Diputats el seu rebuig a tramitar una proposició de llei presentada per ERC, IU i ICV que reclamava canviar la legislació hipotecària en el sentit d'obligar les entitats bancàries a acceptar la dació en pagament de l'habitatge per cancel·lar el préstec.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), així com l'associació Jutges per a la Democràcia van reclamar, a posteriori,  que es tornés a debatre al Congrés la reforma de la llei hipotecària; per cert, una llei que data del 1909 i que penalitza el comprador, obligant a tornar el deute complert, encara que retorni el pis.

Al juny de 2011, de nou el PP i el PSOE, en la subcomissió del Congrés dels diputats creada per reformar el sistema hipotecari espanyol, van rebutjar la proposta d'una proposició de llei per part del BNG per reformar la legislació en matèria hipotecària que permetés la dació en pagament. Van votar a favor de la iniciativa del BNG els partits IU, ICV i ERC.

El passat 30 de març de 2011, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC, juntament amb altres entitats socials i organitzacions sindicals (UGT, CCOO, Taula del tercer sector, CONFAVC) va entrar a tràmit al Congrés de Diputats, el text de la iniciativa legislativa popular (ILP) per tal de regular la dació en pagament amb efectes retroactius, de manera que els milers de famílies que ara mateix es veuen condemnades a ser moroses de per vida a causa d'una llei injusta, tinguessin el dret a una segona oportunitat com passa a la resta d'Europa i als EUA. A més, es demanava una moratòria immediata dels desnonaments i reconversió de les hipoteques en lloguer social, com a mesura de mínims destinada a garantir el dret a l'habitatge de les persones afectades per execucions hipotecàries.

Per poder començar a recollir signatures la llei de ILP’s estableix que, abans, la Mesa del Congrés i la del Senat han d'autoritzar el text. Entre març i setembre de 2011 la Mesa del Congrés (formada bàsicament per PSOE i PP) va estar bloquejant la ILP amb diferents excuses, impedint que es pogués començar la recollida de signatures abans de les eleccions de novembre de 2011. Però, finalment, ja no van poder dilatar més el procés i al setembre de 2011 la ILP va ser autoritzada.

No obstant això, la burocràcia d'aquesta democràcia tan poc participativa que tenim, no acaba aquí. Després de l'autorització, la llei estableix que la junta electoral ha de supervisar el disseny dels impresos amb els quals es recolliran les signatures. Un cop aprovat, s'imprimiran els plecs / fulls de recollida de signatures i una vegada més la junta electoral haurà de segellar cadascun d'aquests.

Per fi, el 18 abril 2012 es va poder iniciar la recollida de signatures. A partir d'aquesta data es disposa de 7 mesos per demanar almenys 500.000 signatures a tot l'Estat, finalitzant el termini el 26 de gener de 2013.

Ha fet falta una gran i continuada mobilització social i, finalment, uns quants morts perquè els partits majoritaris “socialistes i populars” – “PP i PSOE”- belluguin el cul i es posin les piles. Per cert, al marge del Congrés de Diputats, dels partits de l’oposició, dels moviments socials que han estat al capdavant de les reivindicacions, etc. fent una posada en escena digna d'un vodevil, si no fos per la repercussió i la tragèdia que han significat i signifiquen els suïcidis i la quantitat de desnonaments que s’han fet des del 2007, uns 350.000 a tot l’Estat.

I tot això sense vergonya ni posar-se vermells, sense voler entendre el per què la societat està donant l’esquena a la política i als polítics  sense fer el més mínim esforç per estar a l’alçada del que el món real els hi demana, només pendents del seu status i les seves cadires. Per sort no tots els polítics són iguals i pensen el mateix. Però, lamentablement, són minoritaris.

Què li passa al personal, què ens passa a tots i totes, no pensem?, no ens informem?, no sabem valorar i avaluar?,...........  en les properes eleccions, siguin quines siguin, cal anar a votar per fotre fora als corruptes, als insensibles, als que s’han quedat al 1909 però, sobretot, a aquells que creuen que no tenim memòria. I que amb un acte de teatre, dit i fet, ignorant  el Congrés dels Diputats volen netejar la seva imatge, oblidant-se que no fa pas massa van impedir la reforma necessària.