“Pobret Iñaki”, això és una conspiració!

“El duc de Palma és una persona irreprotxable”, per què hem de ser tan mal pensats? Al contrari: la seva il·lustríssima, la seva excel·lència ha de comptar amb la nostra comprensió. Són els inconvenients de l'ofici. Però, si us plau, qui pot desconfiar d'un gran d'Espanya. Sí, estimats companys i companyes, nens i nenes, la família reial espanyola és un tema tabú, un dogma de fe escrit a la bíblia constitucional. No es pot consentir un linxament mediàtic tan espantós. On és la presumpció d'innocència? Què s’ha fet de l'estat de dret?

“Defensaré la meva honorabilitat i la meva innocència” - ha expressat el duc des d'algun lloc de Washington. Aquesta és una conspiració, un contuberni “judeo-masònic” contra una de les institucions més estimades pels espanyols.

Qui pot pensar que el duc de Palma marxés d'Espanya, al costat de la Infanta, en l'instant en què es va començar a sospitar dels seus tèrbols negocis?. Qui es pot imaginar que el rei estigués al corrent de les seves malifetes i li aconsellés posar terra pel mig?.

El gendre del sobirà de les Espanyes, Iñaki, i la Infanta es dediquen a temps complet a patrocinar institucions de beneficència sense ànim de lucre: nens discapacitats, asils d'ancians, cases d’orfandat, .. etc. Una lloable actitud que els ennobleix i que, segurament, es poc coneguda.

Això de robar diners ja sabem que és dolent, però si s’utilitza nens discapacitats, no hi ha per tant.

S’haurà de fer una col·lecta per pagar la malifeta i punt final, o també es podria organitzar una Marató “per Iñaki”. Els súbdits segurament seran capaços de sacrificar una part substancial del seu salari per tal que s'oblidi aquesta “relliscada financera” o “petita confusió sense cap mala intenció”.

Diuen que el Palau de la Zarzuela s'ha convertit en un búnquer, atès no hi ha altra alternativa que resistir el cicló fins que les aigües tornin a mare. Tant de bo que els espanyols s'oblidin en el decurs d’aquestes festes, del petit disbarat. I tot seguit la pregunta que es formula és: ¿els jutges s'atreviran a tocar la família reial?, seria una ofensa imperdonable posar en dubte l'honorabilitat de tan il·lustres personatges. Aquesta pregunta ofèn! Què s’han cregut!

“Les meves activitats privades no tenen res a veure amb la família reial”, va declarar l’Iñaki, només faltaria. Només utilitzava sistemàticament el marketing “sóc gendre de” per dur a terme tot tipus de negocis.

El Duc està indignat. I no és per menys, perquè les proves que s'han aconseguit filtrar pels periodistes a l'opinió pública són contundents. Estem davant d'un personatge, molt ordenat, que va deixar tots els papers que l’implicaven a la gaveta de l'oficina. Ara que l'han enxampat en pilotes tracta de fugir d'estudi.

I què estrany! a l’estil Pantoja o Saldívar, la infanta mai li va preguntar al duc de Palma d'on treia els milions d'euros per pagar el palauet a Barcelona i altres propietats en el regne?.

La Infanta surt retratada en les actes d'algunes empreses implicades en la trama i en els comptes del diner negre. La infanta formava part de la junta directiva de l’institut Nóos i, a més, la van nomenar tresorera i secretària de la immobiliària Aizoon: un protagonisme essencial, donat el seu reconegut prestigi. Els dos enamorats manejaven una extensa cartera de clients del món de la banca i el capital financer, la cultura, la política i l'esport. Per alguna cosa més de 100 institucions i empreses s'han sumat a les “obres de caritat” que ells promovien. La parella real anaven al 50/50 en els seus negocis. Per tant, la Infanta, ella tan innocent, ha estat enganyada pel seu propi marit. Quines coses.

“No és exemplar la conducta del Duc” admet la Casa Reial per mitjà del seu portaveu. Això significa que el “susodicho” és un truà? Serà defenestrat i s'esborrarà el seu rostre dels retrats oficials?. De cap manera, faltaria més.

I cal posar en dubte que s’utilitzés la imatge de la Casa Reial per forjar les seves aliances amb els alts càrrecs del PP de València i Mallorca. Tot i que el duc de Palma comptés amb l'assessorament del seu pare, que és president de Caixa Vital d'Àlaba.

Diuen les males llengües que el patrimoni de la família Urdangarín-Borbó es calcula en diversos milions d'euros. Sí, “diversos”, doncs caldria saber en quins paradisos fiscals - Belize i illes Caiman- tenen els dipòsits. Això sense oblidar-nos dels denominats testaferros.

En un nou comunicat del duc de Palma, emès a través de l'agència EFE, puntualitza: “lamento el dany causat a la Casa Reial” (als espanyols ni els anomena). Allò que en realitat lamenta, el molt cínic, és que tot això hagi sortit al descobert. I ara delega en Mario Pascual Vives, el seu advocat i assessor jurídic, el paper de portaveu. Ell s'encarregarà d'aclarir el malentès i deixar impol·lut el seu bon nom. Si per alguna eventualitat és cridat a declarar, ho farà per escrit.

Diego Torres, el seu company, afirma que el qui prenia les decisions a l'empresa “d’acció humanitària” Nóos era el senyor duc. A la seva eminència ni li van ni li venen aquestes acusacions, ja que els seus compromisos professionals a Washington són els prioritaris. Lògic, no té cap sentit perdre el temps en assumptes tan minsos.

La Casa Reial, com es lògic, no ha fet cap declaració sobre això per no interferir en la investigació policial, confiats que al final tot aquest embolic es quedi en un “groller muntatge”

Hi ha qui diu que “aquest despropòsit” no es pot entendre sense el beneplàcit de la Corona. Sa majestat va ser qui va moure les seves influències perquè nomenessin al duc conseller de Telefónica a Washington, amb un humil sou de 600.000 euros anuals. Ah!, a la Infanta, faltaria més, la va premiar amb el lloc de directora de l'àrea social de la Caixa als EUA amb un salari de 300.000 euros anuals. No està gens malament per iniciar una nova vida.

Aquest personatge ni dóna la cara ni assumeix responsabilitats. El duc es manté en els seus tretze: que el seu advocat es faci càrrec de tan enutjós assumpte. Té al seu favor que els EUA no té tractat d'extradició amb Espanya. Així que caldrà dilatar el procés, fins que aquestes acusacions “totalment infundades” que li imputen, prescriguin.

Perquè, sobretot, cal recordar que hi ha d'haver un rei, un ésser engendrat i no creat, una figura que estigui per sobre del bé i del mal perquè està en joc la unitat d’Espanya. I els espanyols han de recordar que necessiten un tutor que els ensenyi el camí a seguir.

Total, s’ha de reconèixer que l'elecció de l’hereu de la Corona és una qüestió merament sexual. Després d’un “clauet reial”, els òvuls i espermatozoides decideixen qui serà el nostre sobirà. I els lacais es limitaran a felicitar i donar l'enhorabona a la parella règia i desitjar-li eterna felicitat. Tenint en compte que aquesta monarquia és una de les més barates, ens evitem tot l’enrenou  inútil d’un procés electoral. No està malament en temps de crisi.

Però alerta, sempre hi ha algun Maquiavel que va més enllà: per què no desacreditar la Corona i posar a l’Aznar o al Bono de President de la República?. Ves per on, encara tindrem la sort dels principiants i podrem gaudir de la 3a República. Això sí, sacrificant al “pobret Iñaki”, quina llàstima.