Em considero un roig sense diminutius, un roig, un roig amb majúscules. I això no vol dir comunista, ni socialista, ni anarquista, vol representar aquella meravellosa ideologia de fa uns quants anys, que feia creure que aquesta infàmia de Món es podia canviar d’alguna manera.

divendres, 20 de desembre del 2013

T'adones, company, que hem de sortir al carrer junts, molts, com més millor, si no volem perdre-ho tot


T’adones, company,
que poc a poc ens van posant el futur
a l’esquena;
t’adones, amic.

T’adones, company,
que ens el van robant
cada dia que passa;
t’adones, amic.

T’adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d’ells,
t’adones, amic.

T’adones, company,
que ara volen el futur
a poc a poc, dia a dia, nit a nit;
t’adones, amic.

T’adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t’adones, amic.

T’adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t’adones, amic.

T’adones, company,
t’adones, amic.

Raimon (1972)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada