Em considero un roig sense diminutius, un roig, un roig amb majúscules. I això no vol dir comunista, ni socialista, ni anarquista, vol representar aquella meravellosa ideologia de fa uns quants anys, que feia creure que aquesta infàmia de Món es podia canviar d’alguna manera.

dijous, 22 de desembre del 2011

“Capodanno a Firenze”


Després de gairebé un any sabàtic de jubilació, ha arribat el moment de donar-se un tomb per un indret on coexisteix la perfecta harmonia entre el paisatge, l'entorn natural i les ciutats. On tot sembla pensat per harmonitzar la naturalesa i l'art. Res trenca l'encís i l’harmonia natural d'una terra que sembla destinada per motivar l'assossec i la meditació: la Toscana
La Toscana és la cinquena regió més gran d'Itàlia per la seva extensió i es situa entre el mar i la muntanya, on creixen les oliveres i els fruiters en els seus suaus i característics turons i on els rius Arno i Ombrone estimulen el paisatge.
La Toscana és coneguda a nivell mundial per la seva gran riquesa de monuments i obres d'art, així com pels conjunts històrics de les ciutats de Florència, Pisa, Siena i Lucca; tot i que menys conegudes per al públic internacional resulten les ciutats d’Arezzo, Grosseto, Pistoia i Prato i són pràcticament desconeguts els monuments de Livorno, Massa i Carrara.
La Toscana ha estat, al llarg de la història, una regió especialment fecunda en el camp de l'art. Civilitzacions com els etruscs i estils artístics com el Renaixement van tenir el seu origen en terres toscanes. I compta amb restes, jaciments i testimonis d'importància d'aquelles civilitzacions que la van poblar i d'aquells estils artístics que s'hi van desenvolupar.
Canviarà l’any a Florència, ciutat viva o museu glorificat, This is the question”.  Ciutat on tot és possible, on segurament podrem gaudir de la “Galleria degli uffizi”, el “Duomo”, el “David de Miguel Angel”, visitarem les enoteques, el “Palazzo Pitti”, degustarem una “bistecca alla Fiorentina” i tantes i tantes coses més. I, finalment, gaudirem d’un crepuscle des del “Ponte Veccio” sobre el riu Arno.
Tot un repte però, sobretot, una gran experiència. Una nova vivència per recarregar les bateries, amb un sol propòsit: abordar l’any nou amb noves i renovades forces que ens permetin seguir lluitant per un món ben roig i per poder seguir dient les coses tal com són.
Salut, bones festes........ i fins l’any que ve!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada